Transcripción alternativa:

corazón Pericardio parietal Pericardio visceral reben la Sang venosa ison de menor tamony Cavided pericardica Vena cava superior poca oxigenació Característica mes important del cor : Aquesta quantitat varia en funció de: • la contractilitat: la força muscular del miocardi • La precarrega: quantitat de sang que el cor reb • La post carrega: es la resistència que troba la sang en sortir • La frecuencia cardiaca: pulsacions perminut 1. LES FASES DEL CICLE CARDÍAC Auricula derecha Vena cava inferior -Vàlvules A l'esquerre - mitral - aortica Arteria coronaria izquierda Arteria circunfleja Arteria descendente anterior izquierda Aorta que Arteria pulmon Valvula SC 10 Auricula Válvula tricuspide alveols → Capacitat d'expulsar la sang al corrent sanguini d'una manera clínica izquierda alvula mitral Válvula aor izquier Vetriculo derecho 1 de major tamany, expulsen la song cap a les artèries. Vena pulmonar eviten el refluxe A la dreta 2. El cicle cardíac Sèrie de fenòmens fisics produïdes a les cavitats cardíaques i als grans vasos durant les fases de contracció i relaxació. tricúspide pulmonar es contreuen fent possible el pas de la sang de les auricukes als ventricles Diastole Quan els ventricles estan gairebé buides, la pressió redueix provocant l'obertura de les vàlvules tricuspide i mitral, i el tancament de les vàlvules pulmonar i aortica. Els ventricles es relaxen i les dues auricules 2. L'ACTIVITAT ELÈCTRICA DEL COS Sistema intrínsec de conduccio elèctrica: sistema que fa la contracció del cor sense necessitat de estimuls, Format per fibres musculars modifiiacdes. Nòdul auriculoventricular Nodul sinusal FUNCIONAMENT -1 - Impuls elèctric generat a l'auricula dreta en el nòdul sinusual. A cada impuls li correspon una contracció aquest nòdul actua com un marcapassos per -2. L'impuls s'escampa per les auricules i en provoca la contracció (diastole) tant 3 l'impuls arriba al nòdul auriculoventricular -4 - l'impuls s'escampa per els ventricles i provoca La contracció (sistole) Si el cor respongués únicament als impulsos del nòdul si usual, sempre bategaria amb la mateixa freqüència. Per respondre a aquestes variacions de la freqüència cardíaca intervenen : Simpàtic Fa augmentar la freqüència de la contracció i la força Para simpàtic Redueix la freqüència de la contracció i la força 2. El sistema vascular Conjunt de vasos sanguinis 1. Tipus de vasos • Artèries: surten del cor i es van ratificant. Les mes petites son les arterioles. Suporten la força del cor i tenen les parets fortes • Venes : condueixen sang cap al cor. Les mes petites son les venudes. La pressió a l'interior es baixa i per aixo tenen parets fines. Per evitar sang retrocedeixqui tenen vàlvules semilunars. La que • Capil·lars : vasos de un calibre petit on es du a terme l'intercanvi de substàncies. Tenen les parets molt fines i permeables • Intima Esta amb contacte amb la sang i evita la coagulacio Les parets presenten tres capes • mitjana Capa mes gruixuda. Formada per cèl·lules musculars llises i teixit conjuntiu. Aquesta capa es mes gruixada en les artèries qu en les venes 2. Els circuits Els vasos formen un sistema tancat, en la qual la sang flueix de manera continuada. Per el correcte funcionament el volum de sang ha de ser constant. Dos circuits • Ciucuit menor o pulmonar porta la sang del cor funs als pulmons i la torna al cor oxigenada. Adventicia Capa mes externa. Amb moltes fibre Salas tiquets i de colagen. Capa mes gruixada en les venes que en les artèries • Circuit major o sistèmic: Porta la sang oxigenada de l cor fins al al resta del organisme Sangre sin axígeno Vena Corazón Pulmón Sangre rica en oxígeno Arteria Resto del cuerpo Vena cava Vàlvula tricúspide Artèria pulmonar Auricula dreta Ventricle dret Vena pulmonar Artèria aorta Artèria colonaria Auricula esquerra Vàlvula bicuspide (mitral) Ventricle esquerra Vàlvula aortica Porta sang ventosa Auricula aortica Artèria coronària Vàlvula aortica 3. El sistema limfàtic L'intercanvi de substàncies te lloc als capillstrs. Durant aquest proces, a l'espai intercel·lular queda un filtrat de plans a procedent dels capillars sanguinis anomenat limfa. Els capil·lars limfàtics capten el limfa i van formant vasos Limfàtics, que arriben fins als ganglis limfàtics on es filtra la Limfa. Aquesta limfa neta torna al sistema vascular. El sistema limfàtic es un sistema de circulació obert a tots els teixits. arriba Funcions del sistema limfàtic : Recol·lector i tornar el líquid Absorbir nutrients • Defensa a l'organisme d'agents patogens 4. El retorn venos L'impuls del cor no arriba a les venes pero fa que la sang de les artèries l'emprenyi. La sistole del cor te un efecte succionador, la sang te tendència a retrocedir cosa que impedeixen les vàlvules semilunars 3. La sang Es un teixit conectiu líquid (plasma). Les cèl·lules sanguineas (eritocits i leucocits) i els fragments celllars ( plaquetes ) tenen importants funcions que 1. Hemodinàmica Disciplina que estudia la dinàmica de la sang. Per que la circulació sigui eficient i el cor mantengui el funcionament normal hi ha dos paràmetres : 1. LA TENSIÓ ARTERIAL : Es la pressió de la sang impulsada pel cor excerceix sobre les parets de les artèries Tensio arterial màxima i sistole a (TAS): correspon ala sistole. Expulsa la sang cap a les artèries i fa augmentar la pressió. Valor normal 120 i 140 mmHg. Tensió arterial mínima o diastòlica (TAD) diastole i el tancament de la vàlvula aortica. Valor normal 60 i 90 mmHg. La tensió arterial varia en una mateixa persona per diferents factors fisics. Pressio sanguinea regulada per: • Sistema nerviós vegetatiu actua sobre la despesa cardíaca, freqüència cardíaca, la força de la contracció i la resistència perifèrica • Sistema endocrí: mitjançant hormones augmenta o disminueix el volum sanguini Aparell urinari : per Liorina regulació de la quantitat d'ions i aigua que es retiren de o la sang i s'eliminen 2. LA VOLEMIA Volum total de la sang circulant. En persona adulta entre 5-6L. La set i l'augment o la reducció de la reabsorcio d'aigua al tub digestiu i a mecanismes per a la regulació de la voleima. l'aparell urinari son 2. Homeostasia L'homeostasi a es el conjunt de processos fisiològics que tenen per objectiu aturar una hemorràgia 1. FASES Injury Vasoconstriction Red Blood Cell Vasoconstriccio local : Trencament de l'endoteli. A causa del Plaqueta trencament alliberen substàncies que provoquen vasocinstriccio per poder reduir el flux de sang a la zona. Clot Eritrocito Cascada de coagulacio Conjunt de procesos que condueixen a la conversió del fibrogen en fibrina Primary Hemostasis Ⓡ plasmàtics 0 Hepàtics Tissulars Plaquetaris 3. FACTORS DE COAGULACIO Segons la seva procedència o Lloc de sintesis Platelets 2. LA COAGULACIO Marcada per la transformació del fibrogen ( una proteïna del plasma) a fibrina La fibribna precipita en forma de filaments que s'entrellacen i atrapen elements cel·lulars de la sang formant un coagul que tapa la lesió. La transformació es fa gràcies a l'enzim trombons que s'ha de activar mitjançant els factors de coagulacio. Pared del vaso sanguíneo rota Fibrin Que s'activa mitjançant Formació d'un agregat plaquetari La vasocontriccio augmenta les plaquetes tapant la zona Clot Formation Plaqueta activada Formació de coàgul L'agregat en un coàgul Classificació segons Coágulo es transforma Fibrina La finalitat de les dues vies es : Ⓡ Activació del factor X (Xa activat) ● El factor Xa activarà la protrombina (II) que la convertirà en trombilla (IIa) La trombons activa el fibrinogen (I) que la converteix en fibrina (la) El factor XIIIa converteix la fibrina soluble en i soluble precipitant-la en filaments sobre l'agregat de plaquetes i formar el coàgul Fibrinogen -1. Via intrínseca: activada per a lessio vascular -2. Via extrinseca : activada per pressió tissular Segons la seva dependència. sensibilitat Factors dependents de la vitamina k Factors sensibles a la tombina 4. FACTORS O INHIBIDORS DE LA COAGULACIO Mecanismes de regulació de la cascada de reaccions: El flux sanguini normal Arrossega una part dels factors activats diluint la acció i impedint La seva acceleració accions inhibidores i de degradació sobre els factors actius Proteïna C Proteïna plasmàtica que se activa en presencia de la trombina degradant els factors Va i VIIIa de manera que limita la porojeccio de la cascada 5. LA FIBRINOLISI Després de Proteina S Proteïna plasmàtica que funciona com a cofactor de la proteina C i dependent de la vitamina k que • neutrofils: netegen la zona • Macròfags : indueixen la reparació El fetge Actua com un filtre, retirant de la sang els factors i inactivat-los El coàgul servirà de base per a que les cèl·lules es fixin. Principals celules intervenen en la reparació: Ⓡ coagulacio el cos repararà les lesions mitjançant la cicatritzacio. Antitrombina III ( AT III) Glicoproteines sintetitzades al fetge que no depen de vitamina K, es la principal inhibidora de la coagulacio. La seva acció augmenta en contacte amb la heparina que es troba al endotelial's dels vasos sanguinis i als granular dels mastodonts Procesos en la reparació: 1. Cèl·lules endotelials formen la paret en els vasos sanguinis (Anngiogenesi). Es formaran edemes i infiltrats ja que els vasos que es crearan son molt permeables pero desapareixeran en La segona setmana. 2. Els fibroblasts ploriferen i aporten colagen que omplirà la zona en 5-7 dies 3. Les cèl·lules nasals de l'èxit Eli ploriferen. Es regenerar a la membrana basal per sota de la costra que deixa el coàgul i originaren un nou epiteli. En un mes s'observara la cicatriu deixa el teixit conjunt IU cel·lular recobert d'epidermis. que La degradació de la fibrina (fibrinolisi), el component majoritari de el coàgul, esta caracteritzada per el plasma, i les restes son captades per els macròfags. L'activació es deu a : factor intrínsecs : la mateixa cascada activa mecanismes de reparació Factor extrinsec: desactiva l'activador tissular del plasminogen. 2. Fisiopatologia cardiovascular i hemodinàmica El sistema circulatori pot patir diverses patologies resta de alteració en que poden tenir grans conseqüències a organs. De manera general, qualsevol la circulació pot causar una reducció o un bloqueig de la irrigació per tant impedir que la dona rebi l'oxigen que necesita. Isquemia: es la reducció del flux sanguini en una zona del cos fent que les cèl·lules no rebin prou oxigen i pateixquin lessions greus que poden ser irreversibles L'isquemia pot causar una hipòxia, el cervell i el cor son zones molt sensibles 1. Fisiopatologia vascular Malaltia vascular: qualsevol transtorn que afecta les artèries o venes. Les causes poden ser: afectació de vasos • Patologies vasculars obstructives € Patologies cerebrovasculars 1. Patologies vasculars per afectació de vasos Lessions mes habituals en els vasos: aneurismes, varius i traumatismes 1. ANEURISMES Els aneurismes es una dilatació de les parets venoses normalment a les artèries. Això causa un augment a la pressió arterial i una perduda de la gruixada de les parets provocant que aquesta sigui molt dèbil i amb risc de que es trenquin. Les mes perilloses son al cervell. Les mes freqüents son en persones majors de 60 anys. Símptomes i evolució : C diferents segons la localització Son asimptomàtics El tractament dependrà de la zona d'aorta on estigui situada 2. VARIUS t J Aorta normal Aorta amb aneurisme Son dilatacions venoses generalment en les extremitats inferiors. Es produeixen per l'alteracio de les valvules que dificulta el retorn de la sang. Port ser hereditari, estil de vida professional, el sexe de la persona, moltes hores en la mateixa posicio, una predisposició genètica. Una de les causes es le mal funcionament de les valvules, mal retorn venós que implica una lesió a les valvules. Els perills son: trombosi, aquets poden translladarse al pulmó fent una embòlia pulmonar. Les varius a diferencia de l'aneurisme pot provocar dolor a les cames, pot dur a consequencia un sindrome de les cames inquiets (nerviosisme). 2. Patologies vasculars obstructives La presencia de substàncies estranyes a l'interior dels vasos pot provocar una obtruccio de manera total o parcial. 1. ATEROESCLEROSI Consisteix en la acumulació de plaques en la paret interna de les artèries limitant el fluxe de les artèries. Pot afectar a cucales vol part del cos. Segons les artèries afectades es manifestaran dieferents malalties en els òrgans que estan rebent poca sang. Aquesta no es manifesta fins a produir una complicació Si una placa es desprèn pot passar al corrent sanguini fins arribar a un vas mes petit obstruint per complet la circulació. gettyimages PROLOGICSTUDIO La lessio a les parets pot estar causada per: - la pressió a als vasos de les parets - Un excés de glucosa substingut en el temps - El tabaquisme. A causa de els tòxics Conseqüències : que augmenta la pressió per la dificultat te la sang per pasar per els vasos sanguinis - Te major tendència a coagulacio de la sang ja que aquesta no circula com hauria de circular. - Causa trombos provocant un risc de infart, taponacio de la artèria fent una isquemia en els teixits. Pot provocar derrames i nictus al cervell 3. TROMBOSI Es una formacio de un coàgul a l'interior de un vas sanguini (trombe) Causes : - lteració en els vasos sanguinis per una atereosclerosi, ruptura traumàtica o alteració del fluxe sanguini - Alteració en la coagulacio de la sang per un increment de la concentracio dels factors de coagulacio - Alteracions en la composició de la sang. En general si es redueix la fracció liquida aquesta serà mes espessa i ensa amb major facilitat de coagularse. - Alteracions vasculars provocant un fluxe en forma de remolí - Lessions de l'endoteli. Fent que el subendoteli quedi exposat iniciant la coagulacio Classificació de la trombosis segons el nivell de o l'unio i el lloc : Segons el grau de oclusió Segons la ubicació ↳ Per precipitació: es forma en les artèries o al cor. La causa es per la presencia de ateromas formant un trombe de plaquetes, fibrina i hematies Per coagulacio: en les venes alentit la circulació i • Hialina en venules o capil·lars. Aquesta provoca el despreniment de les plaquetes u fibrina s' Oclusiva: obstrucció completa del vas • Mural: obstrucció parcial La trombosi es molt greu ja que les zones obstruir es deixen de rebre sang. Conseqüències - paràlisi muscular Insuficiència en algun òrgan - Etc. Aquest no provoca sintonies fins que causa un dany. Se solen introduir anticoagulants com a forma de mesura preventiva. TIPUS: - Trombo embòlia: Condició en la qual un coagul se ha despres i ha circulat per un vas sanguini fins a taponat un mes petit - Embolia pulmonar : El 'trombes que ha arribat al pulmó ha provocat un tap que no deixa l'entrada del oxigen - Infart pulmonar: Produït a causa de la embòlia pulmonar 4. EMBÒLIA desplaçament de un cos extrany per un vas sanguini amb el perill de que arribi a un vas mes petit provocant la taponacio. - embòlia per un trombo: tromboembolia - Embòlia grassosa: a causa normalment de la ruptura de un os llarg que provoca un despreniment de grassa que circula per el vas. El greix circula gracies a les lipoproteines, aixo es causat normalment per un traumatisme, una fractura, una lessio al teixit adipós, etc. - Embòlia gasosa: a causa de bombolles d'aire. - Embòlia sèptica: causada per els bacteris de una infecció -Embòlia tissular : traços de teixit que entren a la sang. Ex: en una cirurgia Que pot causar? Necrosi de la celula i els teixits, isquemia que pot dur a infarts, etc. 3. Accidents vasculars cerebrals Son interrupcions del reg sanguini en alguna part del cervell. Aquesta interrupció es pot deure a dificultats en la circulació per l'estrena i ment o la obstrucció d'algun del vasos o per el tancament d'aquest. Tipus de AVC ● 1. AVC ISQUEMICS Es deu a una obstrucció d'un vas. Constitueixen el 80% dels AVC. D'origen extra vascular: Es produeix un estrenyi ment de les artèries deguda a una vasoconstriccio. Les causes mes habituals son la disminució de la despesa cardíaca o una hipertensió arterial. Isquemics d'origen intravascular: Obstrucció a causa d'un embol dins l'arteria. ● - Anterotrombotic: trombe a una de les artèries que irriguen al cervell. - Embolic: es produeix a una Latre zona del cos i arriba a través de la circulació. Les causes poden s ser: fractures, tumors, cardiopaties. AVC Hemorragics: es a causa del trencament d'un vas, causant hémorragies cerebral o apoplexie. Aguets suponen el 20 % dels AVC. A qu'est trencament es dieu a un pic hipertensivo a un aneurisme. Taquicardia ràpid El cor batega massa 100 batega per minut en repòs Símptomes que es diagnostiquen amb es freqüència : - Perduda de força en un braço cama, o paràlisi a la cara - Dificultat de la persona en expresar-se o entendre el que es diu o l'ús d'un llenguatge inintellegible dificultat en caminar o perduda de equilibri o coordinació marejos o mal de cap brusc, intens i inusual junt amb altres símptomes - Perduda de la visió d'un o dels dos ulls Els factors de risc poden ser modificables i no modificables 2. Fisiopatologia cardíaca Podem destacar les arítmies, les cardiopaties isquemia unes i les valvulopaties 1. Aritmies Transtorn en els batega o en el ritme del cor Tipus de trastorn : Dicardia El cor batega massa lent a 60 per minut en repòs Patró irregular Bateig irregular 2. Cardiopaties isquèmiques Una obtruccio en les artèries coronàries (mitja on les cèl·lules reben oxigen i nutrients) provocarà una isquemia que donarà a lloc a una hipòxia en la zona del miocardi afectada. El conjunt d'aquest sintonies s'anomena Síndrome coronària aguda SCA Patologies mes comuns que causen aquestes cardiopaties: que Angor inestable o angina de pit Dolor agut toràcic de durada curta i no causen lesions permanents. Poden dur a terme un infart agut del miocardi. Es du a causa de ateromes als vasos coronaris Infart agut de miocardi Dolor mes intens a causa de una necrosi al teixit per falta de irrigació que es manté durant mes e 20min. La causa mes habitual es un trombe bloqueja la circulació. que O 3. Valvulopaties Alteracions de les valvules impedint la seva opertura o el seu tancament d'una manera completa impedint un bombament efectiu. Causes : ● envellliment que provoca un enduriment i la calci fixació de les valvules Infecció a l'endocardi causada per els bacteris 3. Fisiopatologia hemodinàmica Signes de mal funcionament de la circulació: tensió arterial i edema. 1. Alteracions de la tensió arterial Aquestes alteracions poden impedir el funcionament normal de l'aparell cardiovascular. La vòlemia per exemple esta vinculada a la tensió: si el volum de sang es excesiu aquest augmenta. La tensió es mou entre uns maregen de normalitat i pot estar alterada segons la situació. 1. HIPERTENSIÓ ARETERIAL Hipertensió maligna Hipertensió secundària HTA: es produeix cuan la pressió es significativament superior al nivell normal. Símptomes mal de cap, sagnia del nas, marejos i nàusees. Es el principal factor de risc cardiovascular perquè moltes vegades no presenta símptomes " L'asassi silenciós ". Només hi ha símptomes en cas de una hipertensió maligna donant a lloc els simtomes. No hi ha una causa que ho desencadena al 90% dels casos pero hi ha condicionants que augmenten la probabilitat: Diabetes, colesterol elevat, obesitat, edat, genètica... El 10 % dels casos es degut al consum del alchol, fàrmacs, malalties renals o altres. S'anomena hipertensió secundària 2. HIPOTENSIÓ ARTERIAL Pressio significativament inferior. • Xoc hipovolèmic: Quan la persona te la pressió baixa i no hi ha prou subministrament de sang i oxigen la persona entra en xoc. - Causes : perduda del volum de liquids (hemorràgia, deshidratació, cremades...) Simptomes: pell freda i sudada, pols feble pero accelerat, respiració irregular, boca seca, pupil es dilata des i disminució de la quantitat d'orina 3. EDEMA Acumulacio de líquid a l'espai intracellular o interstical, o en cavitats de l'organisme. En condicions normals 40 % de l'aigua es intracellular i el 20% intercelular. El sistema circulatori allibera el plasma als capilars en l'espai intrínsecal, part d'aquesta es retornada i l'altre absorvida per el sistema Limfàtic. L'endemà es produeix al haver una secreció excessiva o una mala recuperació deguda per problemes limfàtics o de reabsorcio. NORMAL EDEMA Ⓡ Causes augment a la pressió que exerceix la sang als capillars: degut a un augment de la pressió arterial o venosa - Augment de la permeabilitat de els capillars: a causa de una inflamació o un dany vascular en cremades o traumatismes ·bloqueig del drenatge limfàtic: a causa de traumatismes, inflamació de les vies limfatiques altres. tipus segons l'extensió de la zona - edema generalitzat o sistèmic: provoca una inflamació difusa per tot. Causa: insuficiència cardíaca, síndrome nefrotic i insuficiència hepàtica Coagualcio intravascular disseminada 4. Fisiopatologia de la coagulacio Trastorn que provoca una goagulació generalitzada puntual CID 1. DEFICIT DE VITAMINA K La vitamina k es necessària per a la creacio dels cinc facrors importants en proces. En absència d'aquesta pot produir una tendència greu a la hemorràgia 2. HEMOFILIA Es l'absència del factor VII i IX. Aquesta patologia es transmet a traves de els homes per al seu cromosoma X, a les dones es difícil que tinguin aquesta alteració en els seus dos cromosomes X L'alteracio mes freqüent en la coagulacio es el dèficit de coagulacio 3. TROMBOCITOPÈNIA Diferencia de plaquetes en el sistema vascular. Causa producció insuficient a la medul·la òssia, increment de la descomposició al corrent sanguini, a la melsa o al fetge. - edema localitzat en una part concreta del cos. Causa: disminució de la circulació limfàtica, augment de la pressió venosa i augment Local de la permeabilitat capil·lar disminució del nivell de proteines plasmàtiques : en disminuir la concentracio de les proteines als vasos surt el plasma per equilibrar les concentracions, aixo es dona devant una cirrosi hepàtica, malnutrició, cremades i síndrome nefrotica A causa d'una activacio i estimulacio excesiva del factor de coagulacio provocant la formacio de coàguls dints els vasos. La principal causa es per una inflamació, una infecció o una neoplastia maligna Ex. Convid-19 Hemofilial Amb tendència a sangrar en els vasos de calibre molt patit o capilars a causa de hemorràgies al teixit del cos. Les persones amb aquesta malaltia mostren taques petites de color púrpura X² Y Hijo X Y Padre Padres + X¹ X {{ X¹ X2 Madre (Portadora) X X² Hija Hijo Hija (Portadora) (padece Hemofilia) X¹ Y ال ال ال ال ال ال ال ال ܐ Normal MEDAD "₁ X Y Padre (padece Hemofilia) Plaquetas X¹ Y Padres Hijo X X¹ Hija (Portadora) + CARDIOLO O {{ X¹ X² Madre ARC Trombocitopenia X² Y Hijo X X² Hija (Portadora) Escasez de plaquetas WIKICarDie Información Confiati 3. L'aparell urinari L'aparell urinari filtra la sang per retirar les substàncies de rebuig i regula la volemia ajustant la quantitat d'aigua i ions que l'organisme expulsa. 1. Anatomia i histiologia de l'aparell urinari Format pels ronyons i les vies urinàries 1. Els ronyons organ encarregat de filtrar la sang i de formar la orina. Situats a les fosses Lumbars. 1. LES NEFRONES Unitat funcional i estructural del ronyó. Cada nefrona esta constituïda per : Cápsula de Bowman Nefronal Tubul contornejat proximal Glomèrul Túbul contornejat distal 2. ESTRUCTURA DELS RONYONS La càpsula renal Capa externa formada per un teixit conjuntiu fibros Ⓡ Zona cortical S'hi troben els corpusles renals. Aquesta capa formen unes columnes renals Zona medul·lar Dividida en sectors a causa de les columnes renals anomenats piràmides renals. Cada dos o tres calces formen un mes gran que desenrocar a la pelvis renal. Corpuscle renal Nansa de Henle Tub collector CAPSULA RENAL CORTEX RENAL 1 COLUMNA 3 MEDULA RENAL PIRAMIDE RENAL PAPIL·LA DE LA PIRAMIDE G POL DEL RONYO INFERIOR 18 GREIX DEL SIST. RENAL 19 0 Corpuscle renal format per: - glomèrul càpsula de bowman: sac de doble paret que envolta el glomerul Entre el glomerul i la càpsula hi ha l'espai de Bowman sistema tubular: es forma la continuació de la càpsula de bowman - túbul contornetjat proximal - nansa de Henle amb dues branques, L'ascendent i la descendent - tubul contornetjat distal - tubul col·lector que acaba amb la papil·la renal. Tipus de nefrona segons la distribució i morfologia podem trobar dos tius de nefrona, la cortical i la yuxtamedular · 2 11 CORPUSCLE DEL NEFRO (sistema vascular) 12 ARTERIOLA I VENULA INTERLOBELLARS 13 ARTERIA I VENULA ARQUEJADES 14 ARTERIAI VENA INTERLOBULAR 15 ARTERIA RENAL 16 VENA RENAL 17 HIU RENAL 7 PÈLVIS RENAL 8 CALZE MAJOR 9 CALZE MENOR 10 URÈTER 2. Les vies urinàries Encarregades de conduir l'orina fins a l'exterior. Formades per : - Ronyó - Ureter - Bufeta L'epiteli que recubreix les vies urinàries es un espiteli estratificat de transició que nos es es troba en aquesta zona del cos. Aquest es pot contreure i' expandir-se depenent de les necessitats. Riñón derecho Uréter Vejiga Uretra- Riñón izquierdo Pelvis renal -Útero Orina 3. Els vasos sanguinis Les artèries renals surten de la la porció abdominal de l'aorta. Aquesta artèria es ramifica fins formar les arterioles aferents que cada una formarà un glomerul." Des-de cada glomerul surt una arteriola eferent que va capa a la nefrona on aquesta forma la xarxa capillar peritubular on es fa l'intercanvi de substàncies. La circulació segueix als capil·lars venosos cap a les venules i aquesta aniran formant la vena renal