El reformisme conservador i la Setmana Tràgica

Després de la mort de Cánovas (1897) i Sagasta (1903), arriben al poder Antoni Maura (conservador) i José Canalejas (liberal), dos polítics influïts pel regeneracionisme. Volen modernitzar Espanya des de dins del sistema, però això provoca divisions internes que porten a una inestabilitat política constant.

Maura protagonitza la "revolució des de dalt" (1907-1909), intentant regenerar el sistema polític acabant amb el caciquisme, reformant l'administració i creant un Estat fort. Les seves reformes inclouen la Llei electoral del 1907, la creació de l'Institut Nacional de Previsió i polítiques de foment industrial.

El problema del Marroc esclata quan Espanya estableix un protectorat francoespanyol després de la Conferència d'Algesires (1906). Els africanistes defensen aquesta opció colonial, però la mobilització de tropes genera un fort rebuig popular.

💡 Recorda: La Setmana Tràgica del 1909 neix del rebuig a la guerra del Marroc i deriva en una revolta anticlerical que dura una setmana a Barcelona.

L'enfortiment de l'oposició política

El republicanisme es converteix en la principal força d'oposició, amb la creació d'Unión Republicana (1903) i posteriorment el Partido Republicano Radical de Lerroux (1908). Intel·lectuals com Ortega y Gasset i Azaña s'acosten al Partido Reformista (1912).

El PSOE abandona el seu aïllament polític, amb líders com Pablo Iglesias i Francisco Largo Caballero. El 1921 una escissió dona origen al Partit Comunista d'Espanya.

A Catalunya, la Lliga Regionalista lidera el catalanisme conservador amb Prat de la Riba i Cambó. El seu programa, definit a "La nacionalitat catalana", busca regenerar Espanya i modernitzar l'economia per aconseguir l'autonomia catalana.

Els Fets del Cu-cut! (1905) provoquen la Llei de Jurisdiccions, que porta a la creació de Solidaritat Catalana (1907), una candidatura unitària que agrupa catalanistes, republicans i carlins. Aquest moviment es trenca per desacords entre conservadors i progressistes.

💡 Recorda: Solidaritat Catalana representa el primer gran intent d'unitat del catalanisme polític, malgrat la seva posterior fragmentació.

Els nacionalismes perifèrics

El catalanisme d'esquerres es reorganitza després de la crisi de Solidaritat Catalana. Es crea la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), el Partit Republicà Català (1917) amb Layret i Companys, i finalment Estat Català (1922) amb Francesc Macià i postulats independentistes.

El nacionalisme basc augmenta la seva força malgrat divisions internes, amb Biscaia com a principal base electoral. El PNB crea Solidaritat d'Obrers Bascos (1911) per atreure els obrers amb un sindicat de confessionalitat catòlica.

A Galícia, As Irmandades da Fala (1916) fan avançar el nacionalisme cultural i polític, amb figures com Castelao i Vicente Risco. El diari "A Nosa Terra" es converteix en portaveu del moviment.

Els regionalismes andalús i valencià també prenen força. Blas Infante plasma l'andalusisme a "Ideal Andaluz" i organitza assemblees a Ronda (1918) i Còrdova (1919). A València, l'Associació València Nova (1904) i la Unió Valencianista Regional (1918) impulsen el valencianisme.

💡 Recorda: Aquest període marca l'emergència dels nacionalismes perifèrics com a forces polítiques organitzades amb programes propis.

El reformisme liberal i l'impacte de la Primera Guerra Mundial

José Canalejas representa la tendència més reformista del Partido Liberal (1910-1912). El seu programa busca modernitzar la vida política i social espanyola, atraient els sectors populars amb un reformisme social més gran i limitant el poder de l'Església.

Les seves principals reformes inclouen la Ley del candado (1911) que limitava l'establiment de nous ordes religiosos, la substitució de l'impost de consums per un impost progressiu, i la Llei del reclutament (1912) que feia obligatori el servei militar en temps de guerra.

La Primera Guerra Mundial divideix Espanya entre germanòfils (conservadors, militars) i aliadòfils (socialistes, liberals). Malgrat la neutralitat oficial, es generen fortes polèmiques. L'anarquisme espanyol (CNT) s'oposa en bloc a la guerra i impulsa un congrés per la pau.

La guerra provoca una important expansió econòmica a Espanya com a país neutral i subministrador, beneficiant la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries catalanes. Però les classes populars empitjoren el seu nivell de vida per la inflació de preus.

💡 Recorda: L'assassinat de Canalejas (1912) marca el final de l'etapa regeneracionista liberal i l'afebliment dels partits dinàstics.

La Mancomunitat de Catalunya i l'auge de l'obrerisme

La Mancomunitat de Catalunya es constitueix el 6 d'abril de 1914, amb Enric Prat de la Riba com a president. Aquest ens administratiu agrupa les quatre diputacions catalanes i es converteix en l'instrument de la Lliga Regionalista per modernitzar Catalunya.

L'obra de la Mancomunitat se centra en dues direccions fonamentals: crear una infraestructura de serveis públics bàsics pel desenvolupament econòmic, i fomentar la llengua i cultura catalanes. Destaquen les Biblioteques Populars, les Escoles Experimentals i l'Institut d'Estudis Catalans, que encarrega a Pompeu Fabra la normativització de la llengua catalana.

Paral·lelament es consolida el sindicalisme de masses amb dues tendències: el socialista (UGT) i l'anarquista, que crea Solidaritat Obrera (1907) i la Confederació Nacional del Treball (1910). La CNT es defineix com un sindicat revolucionari que vol eliminar el capitalisme.

La conflictivitat laboral comença el 1902 amb una vaga general a Barcelona reclamant la jornada de 8 hores i el reconeixement de les estructures sindicals. Es crea l'Institut de Reformes Socials (1903) per estudiar millores per a les classes treballadores.

💡 Recorda: La Mancomunitat representa el primer autogovern català modern, mentre creix un moviment obrer organitzat i combatiu.

La crisi de 1917 i la descomposició del sistema

La crisi del 1917 és una crisi generalitzada que afecta tres àmbits: militar (Juntes de Defensa), política (Assemblea de Parlamentaris) i social (vaga general de CNT i UGT). El govern reacciona amb la llei marcial, reprimint la vaga i dissolent l'assemblea.

El final de la Primera Guerra Mundial suposa una profunda crisi econòmica amb reducció d'exportacions i milers d'aturats. Els sindicats reaccionen amb vagues, destacant la Canadenca (1919), que dura un mes i mig i aconsegueix la jornada de 8 hores.

El Trienni Bolxevic a Andalusia promou el repartiment de terres seguint l'exemple de la Revolució Russa. Els patrons responen creant la Federació Patronal, contractant pistolers i fundant el Sindicat Lliure per restar força al sindicalisme anarquista.

El període del pistolerisme (1919-1923) provoca més de 800 atemptats i 226 morts, destacant l'assassinat d'Eduardo Dato, Salvador Seguí i Francesc Layret. El general Martínez Anido aplica la "llei de fugues" com a mètode repressiu.

💡 Recorda: Els anys 1917-1923 marquen la descomposició definitiva del sistema de la Restauració per la impossibilitat de donar resposta als problemes del país.

Annual i la dictadura de Primo de Rivera

El desastre d'Annual (1921) provoca una terrible impressió en l'opinió pública contrària a la guerra del Marroc. L'Expedient Picasso proposa processar 39 oficials i accentua el debat polític, causant malestar a l'Estat.

El cop d'estat de Primo de Rivera (13 setembre 1923) impedeix conèixer les conclusions de l'expedient i frena el projecte reformista del govern liberal. Es justifica com a solució davant el bloqueig del règim constitucional i el perill de revolució social.

Els objectius de la dictadura són posar fi al desgovern dels polítics, al caciquisme i la corrupció, recuperar l'ordre públic i garantir la unitat nacional. L'accepten el rei, l'Exèrcit, l'alta burgesia i part de les classes mitjanes.

La dictadura té dues fases: el Directori Militar (1923-1925) amb caràcter repressiu, i el Directori Civil amb pretensions d'organització corporativa inspirada en el feixisme italià. Es crea l'Assemblea Nacional Consultiva (1927) amb representants de corporacions i institucions.

💡 Recorda: La dictadura de Primo de Rivera representa el final del sistema de la Restauració i l'inici d'una nova etapa autoritària que durará fins 1931.